Avaluació Inicial

1. Indica  el segle o els anys que corresponen  a:

2. Defineix:

• Monarquia Hispànica
• virregnat 
• terres vinculades
• capitalisme
• mayorazgos
• arrendatari
• moriscos
• Antic Règim

3. Amb quines afirmacions estaries d'acord?

1. Catalunya sempre ha estat innovadora.
   
2. La burgesia catalana tenia els mateixos interessos que els camperols catalans.
   
3. Catalunya sempre ha estat més avançada que la resta d'Espanya.
   
4. Catalunya mai ha estat conqueridora e imperialista.
   
5. Catalunya ha existit sempre.
   
   

•Exercicis:

1Observeu la taula de dades i responeu les qüestions:

                       Població estimada de Catalunya
           Anys       Focs       Habitants
            1497     62 234      248 936
            1515     66 489      265 956
            1553     72 318      289 272
            1567     75 571      302 284
            1681     61 673       246 692
                      1708     92 731     370 924           

                   Qüestions:                                                                                                                                            

1. Confeccioneu un gràfic lineal amb les dades anteriors (anys i habitants)
                                                                              
2. Interpretació del gràfic lineal:                                                                               
   1. De quina estructura ens informa el gràfic?
   2. Quina cronologia correspon?
   3. On el situeu?.
   4. A quina època  de la Hª pertany?.                                                           
      
   5. Expliqueu de què ens informen les fases del gràfic.
                                                                                 
                                                                              
3. Anàlisi del gràfic:                                                                               
   1. Analitzeu  com va evolucionar la població en cada una de les fases anteriors (causes i conseqüències).
      
   2. Quines causes econòmiques varen influir en l'evolució de la taxa de mortalitat en la segona fase?
      
                                                                                 
                                                                              
4. Elabora un grafic de barres a partir de les dades sobre la població de Catalunya a l'Edat Moderna, d'acord amb el nombre de focs en comptes del nombre d'habitants. Comenta el gràfic que has fet (anàlisi de les causes i de les conseqüències)
                                                                              

2. Llegeix el text següent i respon les qüestions: 

  A lo largo de la centuria, desde 1712-17 hasta 1860 aproximadamente, la retirada de la peste, la extensión de los cultivos, la adopción del maíz y la patata (en Galicia desde la segunda mitad del siglo XVIII), así como la entrada de granos de fuera y, desde 1820, la creciente comercialización de los de dentro, parecen haber bastado para sostener, en España, un crecimiento demográfico del 0,15% anual.  Después de 1860 a 1910, el ritmo se desacelera porque las roturaciones han tropezado al fin con el límite que les impone la ley de los rendimientos decrecientes. (...)

                                                                                                                           Nadal. La población española   

1. Indiqueu les característiques demogràfiques de l'Antic Règim.   
2. Per què augmenta la població esànyola al segle XVIII? (indiqueu les causes demogràfiques i econòmiques)                                                                            

3. Llegeix el text següent i respon les qüestions: 

La evolución de la agricultura

            A partir de 1511-1530, el precio de tres productos agrarios -trigo-aceite y vino- experimentó un fuerte aumento en Castilla debido a la demanda americana. Como consecuencia de ello se advierte un incremento de las superficies cultivadas: de viña y olivar en Adalucia, de trigo en la Meseta.
            Ante la creciente demanda de trigo a precios elevados, los campesinos cultivadores -pequeños o medianos propietarios o arrendatarios- realizaron un enorme esfuerzo para roturar nuevas tierras. Este esfuerzo en trabajo y capital les hizo contraer deudas a cuenta de beneficios futuros. Pero, en estas circunstancias, los gastos de cultivo eran excesivos, porque el campesino debía retirar una buena parte de la producción para pagar: derechos señoriales señor, arrendamientos al propietario, diezmos, tributos al rey e intereses al acreedor; en conjunto, raramente le quedaba para él más del 50% de la cosecha.
            Su situación, ya difícil, se hizo insostenible cuando, para evitar la subida excesiva del precio del pan, el rey decidió fijar un precio tope para el trigo*. Esta medida detuvo la subida del trigo pero hundió a muchos cultivadores que no pudieron afrontar las obligaciones económicas que habían contraído. Muchos pequeños propietarios vendieron sus tierras, los pequeños y medianos arrendatarios se vieron ahogados, además, por la revisión continua de precios de los arrendamientos a corto plazo -que era el sistema más frecuente en Castilla-. Hacia 1600 eran muchos los campesinos que habían abandonado el cultivo de sus campos, pero el panorama de las ciudades donde acudían en busca de trabajo tampoco era muy halagüeño.
            Un grupo de campesinos cultivadores salió beneficiado por este proceso, fueron los propietarios medios o los arrendatarios de cantidades importantes de tierra, que pudieron acumular beneficios suficientes para comprar las fincas de sus vecinos más pobres cuando llegó la crisis. Así se formó en Castilla una clase de campesinos cultivadores acomodados que controlaban los cargos de gobierno en los municipios rurales.
            Otro factor contribuyó a perjudicar a los cultivadores de trigo en Castilla: lo protección que prestó siempre la monarquía a los intereses de los ganaderos de la Mesta, que prevalecieron siempre sobre los de los agricultores.

           * L'any 1539
                                                                                                                      Ibérica, Ed. V.Vives pag. 117

Qüestions:

1. On i quan situes el text (concreta el màxim que puguis)
2. Explica aquesta idea: "el precio de tres productos agrarios experimentó un fuerte aumento en Castilla debido a la demanda americana".
3. Quina era la base alimentació de la població?
4. Quin tipus de pagesos van ampliar la superfície de conreu?
5. Fes el quadre sinòptic dels dos primers paràgrafs del text. (En acabar, pots consultar un possible model)
6. Quin tipus d'economia reflexa el document? Raona la resposta.
7. Quin tipus de sistema polític hi havia a Castella en el sedgle XVI?
8. Quin rei governava al 1539?.Aquina dinastia pertany?.
9. Quin grup social era majoritari?
10. a) Què significa la idea?: "el rey decidió fijar un precio tope para el trigo"
    b) a qui beneficiaba aquesta mesura?
    c) a qui va perjudicar?
    d) per què creus que el rei ho va fer?
11. En el segle XVIII, quin tipus d'agricultura es practicava a Catalunya? I a la resta d'Espanya?  
    
    
    

4. Llegeix el text següent i respon les qüestions: 

                                El comercio colonial español con América  en el s. XVI
            A lo largo del s. XVI se establecen relaciones comerciales entre la metrópoli -España- y los colonos establecidos en las Indias. Se van descubriendo minas de oro y especialmente de plata (El Potosí). Las minas legalmente eran propiedad de la Corona de España, que las arrendaba a particulares a cambio de una quinta parte. El metal precioso financiaba tres cosas: el quinto del rey, las mercancías que a cambio se mandaban a América y el negocio del arrendamiento de la mina. La necesidad de controlar las llegadas de cargamentos de oro y plata fue la causa de que los Reyes establecieran el monopolio sevillano: todo el comercio americano sólo se podía hacer a través del puerto de Sevilla, y ejercido por súbditos de la Corona asentados es esta capital. Muy pronto la inseguridad del comercio marítimo, a causa de los corsarios y de los ingleses y holandeses, que frecuentemente atacaban a  los navíos procedentes de América, hizo que los viajes se efectuaran con el sistema de flotas, que estaban protegidas por galeones armados durante el trayecto de ida y vuelta.
            El descubrimiento y explotación de América tuvo repercusiones importantes sobre la economía europea y española en especial. Desde el siglo XVI hay una recuperación económica, aumentos de la demografía, etc. Sobre este mundo en crecimiento incidió el descubrimiento de América y su llegada de metal precioso. Todo ello significó un incremento general del comercio, una mayor facilidad de encontrar créditos y un aumento de la demanda de productos. Así Europa se benefició muy pronto del comercio americano, que estimuló el crecimiento ya iniciado en el siglo XV. Sin embargo, la llegada de oro y plata de forma masiva originó, durante la primera etapa un fenómeno peculiar de alza de precios. A esto se le llama la Revolución de los Precios, que afectó especialmente a la Península Ibérica, primera etapa de la ruta del oro y la plata americana.                           
                                               M. Llorens, J. Roig, R.Ortega. Història de Catalunya. Ed. V. V.

1. Explica els productes que s’intercanviaven  entre la metròpoli i les colònies de què parla el text.
2. Comenta les conseqüències que va comportar el comerç amb Amèrica.
3. a). Explica les causes de la inflació dels preus.
   b) On es va produir en primer lloc i amb més gravetat?.
   c) Quines conseqüències tindrà la inflació de preus per a l’economia castellana?.
4. Participava Catalunya en el comerç colonial?. Raona la resposta.
5. Explica el tipus d’economia de la Corona de Castella a l’època del text i les seves característiques.
6. Quins territoris formaven part de l'Imperi colonial castellà?.

 

5. Llegeix el text següent i respon les qüestions:   

               En el S. XVI la producción artesana estaba dominada por los gremios, adaptados para abastecer mercados relativamente pequeños. La producción castellana sufrió, a causa de la colonización de América, una fuerte demanda de productos y fue incapaz de atenderla.
            Ello provocó una subida de precios al haber más demanda que oferta. La subida de precios perjudicó al consumidor y los Reyes se vieron obligados a dar leyes de protección a los consumidores*. Así, prohibieron exportar  hacia Europa e importaron productos europeos con facilidades nuevas. Los productores europeos al no tener tanta demanda, ofrecían mejores precios, por lo que combatían eficazmente a la producción castellana, que paulatinamente se fue arruinando al no poder resistir la competencia.
                                   * Lleis entre 1548-1555                    

         Qüestions:                                                                                         

1. Concreta l'activitat econòmica que controlaven els gremis.
   
2. Pensa si era molt elevada la producció artesana.   Per què?
   
3. Comenta les raons de l'augment de la demanda de productes.
4. Explica el significat econòmic de "y fue incapaz de atenderla"
   
5. Analitza les conseqüències del desequilibri entre la producció i la demanda.
   
6. Comenta la legislació econòmica promulgada pels reis per beneficiar al consumidor.
   
7. Indica el sector de la sociedad castellana beneficiat per la pujada dels preus.
8. Quins productes eren més barats pels castellans: els que es produien a Castella o els que s'importaven? . Raona la resposta.
   
9. Comenta les  conseqüències econòmiques en Castella de la importació de productes europeus.

6. Llegeix el text següent i respon les qüestions: 

              Para la aplicación de nuevas técnicas era necesario contar con un ahorro y una demanda de tejidos. Las transformaciones técnicas en las manufacturas de algodón en Cataluña, fueron posibles gracias a los beneficios obtenidos en el comercio de vinos y aguardientes, aunque tales transformaciones se realizaron con retraso, por lo cual resultó imposible competir con los paises más avanzados, concretamente con Inglaterra. Los perfeccionamientos técnicos en las manufacturas de algodón consistieron en la utilización de las Spining-jennies, a partir de 1780, por algunas fábricas de Barcelona. Estas máquinas, fueron bautizadas en Cataluña con el nombre de bergadanas . La water-frame se comenzó a utilizar en Cataluña en 1791, en 1805 ya se utilizaba la Mule-jenny.
            La industria algodonera ocupaba, al finalizar el siglo XVIII, 10.000 obreros en Barcelona y 20.000 en Cataluña, sin incluir a las personas dedicadas a la hilatura manual. De la producción obtenida, se exportaba las dos terceras partes a las Indias.
                                                                                                               G. Anes. La población en Cataluña     

1. Quina evolució va tenir la producció tèxtil catalana a la segona meitat del XVIII?. Expliqueu-ne les causes.                2. Es pot parlar de Revolució Industrial?. Raoneu la resposta.  
                       

7. Qüestionari sobre l'economia castellana:

1. Durant la 1ª1/2 del S. XVI, des d'un punt de vista econòmic, què va representar la colonització per l'economia castellana ?. Poseu una creu a les propostes següents que sembli que corresponen:
     ¤ importació d'espècies
     ¤ entrada d'or i, especialment, plata.
     ¤ gran inversió de capital en l'agricultura de les Indies
     ¤ exportació de teixits i altres productes manufacturats castellans
     ¤ exportació d'oli i vi
     ¤ augment de la demanda de productes castellans
     ¤ inflació
   
2. Què s'entèn per "revolució dels preus"?.
   
3. Fes un breu comentari sobre la legislació econòmica de les Corts de Valladolid al 1548.
   
4. Explica l'evolució de la indústria  al llarg del S.XVI.
5. Què era la Casa de Contractació?
   
6. Quina era la situació del comerç  castellà a finals del S. XVI?
   
7. Analitza la cojuntura econòmica al S.XVII.
   
8. Va coneixer l'economia castellana les innovacions capitalistes en matèria econòmica?. Raona la resposta.

8. Llegeix el text següent i respon les qüestions:  

            Entendido está que de una arroba de lana que a los extranjeros cuesta quince reales, hacen obraje de tapicerías y otros paños y cosas labradas fuera de España, de que vuelven dello mismo a ella, valor de más de quince ducados, y por el semejante de la seda cruda en madeja, de dos ducados que les cuesta una libra, hacen rasos de florencia y terciopelos de Génova, telas de Milán  y otras de que sacan aprovechamiento de veinte ducados; y en el hierro y acero, de lo que les cuesta un ducado hacen: frenos, tenezuelas, martillos, escopetas, espadas, dagas y otras armas y cosas de poco valor, de que sacan más de veinte ducados y a veces más de ciento. Y ha venido la cosa a tanta rotura, que aun la vena de que se hace el hierro llevan a Francia, y allá tienen de poco acá herrerías nuevas, todo en daño no sólo de nuestras honras, pues nos tratan peor que a bárbaros, pues con estas industrias nos llevan el dinero (...).
            Y el remedio para esto es vedar que no salgan del reino mercaderías por labrar, ni entren en él mercaderías labradas. con esto es visto que los mercaderes extranjeros vendrán a comprar lo que les falta en sus tierras y como ahora pagan por el arroba de lana quince reales pagarán por la obra que della resultare quince ducados, y así en todo lo demás (...).
            (...) que se deroguen las leyes del reino por las cuales están los oficios mecánicos aniquilados y despreciados, y se promulguen y hagfan otras en favor de ellos, dándoles honras y oficios, como se hace en Flandes y en los otros reinos. Se ha de mandar que todos los que en el presente son nacidos de estos reinos, de diez años abajo, y los otros que nacieran aquí adelante para siempre jamás, aprendan letras, artes o oficios mecánicos, aunque sean hijos de grandes y de caballeros; y que los que llegaren a diez y ocho años que no supieren arte, oficio o no se ejercitaren en él, sean habidos por exztrsaños a esos reinos y se ejecute en ellos otras graves penas; y eso no se entienda con los labradores y personas que actualmente trabajaren con sus manos cavando, arando y cultivando la tierra... porque no se pierda la labor del campo.

                        Luis Ortiz. Memorial a Felipe II (1558), publicado por Artola en Textos fundamentales para la Historia.
                         Ed. Rev. de Occidente, Madrid 1971, pags. 235-236.

Qüestions:

1. Tipus de font
   
2. Resumeix els tres fragments del text.
   
3. Què significa la idea "con estas industrias nos llevan el dinero"?
   
4. En 1558, estava permesa la importació de productes manufacturats?. Explica el que sàpigues sobre aquesta qüestió.
   
5. Què vol aconseguir L. Ortiz al demanar que es favoreixin els"oficios mecánicos"?. Per què diu que es troben "aniquilados y despreciados" (raona per què utilitza els dos adjectius).
   
6. Digues les causes que fan que l'autor es preocupi de l'agricultura.
   
7. Quins objectius de caire econòmic pretén aconseguir L.Ortiz al presentar aquest memorial al rei?.
   
8. a)Va aceptar Felip II la proposta de L. Ortiz?.Raona la resposta.
   b) Comenta les causes de la postura reial.
   c) Conseqüències econòmiques de la legislació governamental  sobre el comerç exterior.
   
9. Explica el que hagis pogut deduir sobre l'autor del text.
    

                                                      

9. Llegeix el text següent i respon les qüestions: 

           Catalunya restà al marge de l'expansió econòmica que es produí a Europa al segle XVI. La crisi econòmica del segle XVII, general a tota l'Europa Occidental, també afectà l'economia catalana. En canvi, l'ultim terç del sis-cents el Principat participà d'un manera notable en la revifalla econòmica que es va iniciar a altres països europeus.
            L'agricultura catalana dels segles XVI i XVII es pot caracteritzar per dos trets fonamentals: és una agricultura de subsistència i treballa amb unes tècniques molt tradicionals i poc productives. Barcelona, a l'edat mitjana, havia estat un centre on s'havien desenvolupat algunes indústries importants basades en la típica organització gremial. Doncs bé, durant el segle XVI els gremis de la ciutat comtal continuaven fidels als vells models, tan pel que fa a l'aspecte tècnic com a l'organització del treball. I a la resta de Catalunya el model industrial era el mateix. En arribar el s. XVII tot aquest teixit industrial entra en crisi. A les darreries del segle, es començarà a adoptar els nous sistemes de producció que ja s'havien desenvolupat en alguns països.

                                    M. Llorens, J. Roig, R.Ortega. Història de Catalunya. Ed. Vicens Vives pàg.197

1. Quin  tipus d’economia tenia Catalunya a l’Edat Moderna?
2. Analitza les característques de les principals activitats econòmiques.
3. Com evoluciona l’economia catalana?.

 

10. Comenteu aquesta frase, o sigui, digueu:

1. tipus de font
2. de què tracta.
3. On i quan el situeu
4. Època històrica.
5. Seleccioneu la idea fonamental.
   
6. Les causes dels fets que s'expliquen.
   
7. Les conseqüències que se'n deriven.
8. Són representatius de l'època els fets que heu observat? (eren freqüents?, corresponen a l'època?) .

"Aquest any los blats han astats molt dolents y la causa és que l'any abans no pogéram fem un palm de bon guaret, perquè tot el temps plovia."
                                                                                  Guardia, J.: Diari (any 1635)

12. Llegeix el text següent i respon les qüestions: 

            (...) Raros son los nobles de alto linaje que residen en sus tierras; dejan el gobierno de éstas en manos de intendentes, y prefieren la estancia en la corte a la espera acechante de los favores que puedan otorgarles los soberanos o los validos que gobiernan en su nombre.
            La preocupación dominante de todo cortesano es la de afirmar su rango y, si es posible, eclipsar a los otros por la suntuosidad de su tren de vida. (...) La importancia de la servidumbre (...) es la más brillante demostración de rango social. Con motivo de una justa organizada en la Plaza Mayor, a finales del reinado de Felipe III, el duque de Osuna -que se había enriquecido escandalosamente en su virreinato de Nápoles- se presentó acompañado de cien lacayos; vestidos de azul y de oro, y de cincuenta capitanes y oficiales, que lucían trajes de lujoso paño, guarnecidos de piedra preciosa.
            (...) Para sostener el tren de vida de la corte, con todos los gastos que implica, existen en realidad grandes fortunas nobiliarias. No obstante, hacia el rey se vuelve, como pedigüeños, la mayor parte de los cortesanos, para hacerle pagar no solamente el gasto del que se rodean, sino también la vida de placer que llevan. (...) Al marqués de Leganés, por ocupar el cargo de gobernador del Milanesado, le han dado 6.000 ducados de renta perpetua, 12.000 de ayuda de costa y 2.000 de sueldo al mes.

                                                                               Deforneaux, Marcellin. La España del siglo de oro. Editorial Argós, 1983.

1. Identifica el tipus de font.
2. On i quan situeu el document?
3. De què tracta?
4. Quina és la idea fonamental?

13. Llegeix el text següent i respon les qüestions:                 

Els cavallers de les zones rurals "no havien abandonat llurs fortaleses rurals, en part perque no podien permetre's aquest luxe. De fet, entre la petita noblesa rural catalana n'hi havia molts de molt pobres, engelosits de la major riquesa de l'aristocracia urbana; aquests petits nobles camperols tendien a compensar les deficiencies de llur posició exercint tant com podien llur influencia en els ambits rurals (...), explotant llurs drets feudals al màxim, oprimint llurs vassalls o fatxondejant pels carrers dels llogarets amb un grup de rufians armats. Un viatger flamenc que passà per un poblet a prop de Lleida l'any 1585 observa que, tal com passava sovint a Catalunya, I'esmentat poblet vivia en el temor i el terror del seu senyor.

                                                                                                      John H. Elliott La revolta dels catalans

1. On vivien els nobles que descriu Elliott?.
2. A quin Estat pertanyia aquest territori?
3. Eren rics o pobres? De què vivien?
4. A quin estament pertanyien?. Quins drets tenien?
5. Quins altres tipus de nobles hi havia en aquesta època?
6. Quin eren els hbitants del poblet que "vivia en el temor i el terror del seu senyor"?
7. Què feien alguns membres de la petita noblesa si volien prosperar?
8. Té res a veure amb el bandolerisme la situació de la petita noblesa catalana?
9. Quina postura tenia aquesta petita noblesa davant la monarquia?
10. Qui era el rei de Catalunya en la data que nomena el text

14. Observa la taula següent i respon les qüestions:  

* Maragola fou jutge de l'Audència de Catalunya (primera meitat del segle XVII)

Qüestions:

1. Maragola és un representant del grup social dels ciutadans honrats de Barcelona. Explica qui eren els ciutadans honrats.
2. A quin estament pertanyia?. A què es dedicava?
3. Era ric o pobra?. Raona la resposta.
4. Creus que encara tenia més ingressos que els indicats a la taula?. Raona la resposta.
5. Com invertia els seus diners?

15. Llegeix el text següent i respon les qüestions:   

                                                                       De los conversos

            Pero la conversión, por más sincera que fuese, no bastaba para borrar, ante la opinión, la mancha del origen, y desde comienzos del siglo XV aparecen los primeros "estatutos de limpieza de sangre", creaciones de corporaciones y comunidades laicas o religiosas que se niegan a admitir en su seno a los "nuevos cristianos" y les prohíben el ejercicio de ciertas funciones. El más famoso de estos estatutos fue promulgado en 1449 por los magistrados de Toledo, a pesar de la oposición del rey de Castilla Juan II. "Debemos declarar y declaramos...que todos los dichos conversos descendientes del perverso linaje de los judíos, sean habidos y tenidos como el derecho lo ha e tiene por infames, inhábiles, incapaces e indignos para hacer todo oficio e beneficio público y privado en la dicha ciudad de Toledo e ansí mismo...para dar testimonio e fe como escribanos públicos o como testigos (...)"
            (...)Estos marranos despiertan por un doble motivo la antipatía de las masa españolas: son sospechosos de "judaizar" en secreto, y buena cantidad de ellos comparecerán en los autos de fe; por otra parte, acostumbrados al comercio del dinero, suministran  a la monarquía española prestamistas y recaudadores de impuestos, y son acusados de exprimir al pueblo llano y arruinar al Estado en su provecho (...).
            (...) No solamente las cofradías piadosas, sino también las corporaciones de comerciantes y de artesanos, exigen "pruebas" a su vez, y no admiten más que a "cristianos viejos" entre sus miembros. La cuestión de la "pureza de sangre" se convierte, pues, en una preocupación esencial de toda la vida española. (...) Resulta significativo ver cómo la Orden de Santiago, en pleno siglo XVII, se retracta del permiso que había concedido a sus caballeros de participar en el gran comercio y en los negocios de la banca (...).

                                               Deforneaux, Marcellin. La España del siglo de oro. Editorial Argós, 1983.

1. Explica el que signifiquen les paraules o expressions següents en el context del document:
   • converso
   • estatutos de limpieza de sangre
   • nuevos cristianos
   • magistrado
   • marrano
   • auto de fe
   • cristiano viejo
2. Quina opinió tenien els magistrats de Toledo envers els jueus?
3. Era compartida aquesta opinió per altres grups socials?. Per què?
4. Creus que la seva mentalitat era racista?. Raona la resposta.
5. A quin grup social pertanyien els membre de la Orden de Santiago?. A quin estament?
6. Per què la Orden de Santiago prohibeix als seus membres "participar en el comercio o en la banca"

 

 

16. Llegeix el text següent i respon les qüestions:

17. Llegeix la informació següent i respon les qüestions:  

Drets anuals que el  barò de Sentmenat havia de rebre del mas Aiguasanosa, pertanyent a la parroquia de Caldes de Montbui (any 1592)

CENSOS(1) Cens enfitéutic: 2 lliures i 16 sous Per Nadal: 2 pollastres Per Pasqua: 2 ous i 1 formatge Questia (2): 18 sous l'any Lloçols(2): Per Sant Pere i per Sant Feliu d'agost: 1 quartera d'ordi i 1 quartera de civada

DELME (3) de cada 34 quarteres de tots els fruits recollits n'ha de donar 4 quarteres, que es reparteixen així: 3 són per al Baró de Setmenat i 1 per al clergat de la parròquia Dels bens i de les cabres en dóna: 1 per cada ramat Dels vellons de la llana recollida: 1 per cada ramat Per cada truja: 1 porcell Per cada bra: 1 gallina Per cada brava: 1 pollastre Per cada pollí: 1 gallina Per cada pollina: 1 pollastre Per tot l'aviram: 1 pollastre DE la producció de formatges: n'ha de donar 6.

1.CENSOS: Eren els drets per excel lencia que pagaven els emfiteutes al seu senyor.
2. QUESTIA i LLOÇOLS: Eren dos drets que cobrava el senyor pel fet de ser el cap militar de la zona (questia) i ser-ne el propietari.
3. DELME: Tribut que a l'edat mitiana recaptava el clergat parroquial. Al segle XVII es repartia entre el clergat i el senyor.

Qüestions:

1. Defineix en el context del text:
• cens (amb les teves paraules)
• senyor
• emfiteuta
• clergat
2. Quins tipus de pagesos treballaven en el mas?.
3. Quins eren els drets dels emfitutes a Catalunya?
   
4. Qué era un mas? On es trobava el mas Aiguasanosa?
5. Qui era el senyor del mas Aiguasanosa?. Quins drets tenia sobre els habitants del mas?
6. Amb qué es pagava, en espècie o en diners?
7. Com era la societat catalana a aquesta època?. Explica les seves carasterístiques.

18. Llegeix el text següent i respon les qüestions:   

            Tan sólo en las regiones montañosas las casa están construidas, al menos parcialmente, con piedras. En las mesetas castellanas, las chozas  (son) de adobe; entre ellas se distingue alguna por su portal de ladrillo o de piedra coronado por una escudo; es la casa de algún hidalgo, tan pobre a menudo como sus vecinos. (...) Pero la pobreza que revela el interior de las casas no es menor: muchas no tienen más que una sola pieza; el mobiliario se compone de una mesa y de bancos de madera; las camas están formadas por una simple tabla, a menos que se duerma en el mismo suelo. En una rincón se encuentra el hogar, donde se enciende algunas veces un fuego de pequeñas ramas (la leña es escasa y cara); cierto es que la cocina no exige largos preparativos : para el campesino pobre, el pan de centeno, el queso y  las cebollas constituyen el alimento cotidiano.

                                                                 Deforneaux, Marcellin. La España del siglo de oro. Editorial Argós, 1983.

1. Identifica el tipus de font.
2. On i quan situeu el document?
3. De què tracta?
4. Quina és la idea fonamental?

 

 

19. Llegeix el fragment següent de l'obra El alcalde de Zalamea de Calderón de la Barca, i respon el qüestionari sobre la societat espanyola dels S. XVI-XVII:

Crespo (campesino rico y alcalde de Zalamea): Dime, por tu vida, ¿hay alguien que no sepa que yo soy, si bien de limpio linaje, hombre llano?. Pues, qué gano yo en comprarle una ejecutoria [título] al rey si no le compro la sangre? Dirán entonces que soy mejor que ahora? Pues, qué dirán?. Que soy noble por cinco o seis mil reales. Y esto es dinero, y no es honra. Que la honra no la compra nadie.

                                                                              Calderón de la Barca. El alcalde de Zalamea

1. Identifica el tipus de font.
2. On i quan situeu el document?
3. De què tracta?
4. Quina és la idea fonamental?
5. Què vol dir Crespo quan afirma que " yo soy, si bien de limpio linaje, hombre llano"
6. Què significa "la honra"per a Crespo?
7. A quin grup social i a quin estament pertanyia Crespo?
8. El 1449, era legal la pràctica del judaisme a Castella?
   
9. Amb quins grups socials identifiques l'antisemitisme d'aquesta època?.
   
10. Indica les posibles causes originaries de l'antisemitisme existent.
    
11. Analitza la postura governamental sobre aquest tema.
    
12. La comunitat jueva era la única segregada?
13. Era racista la societat espanyola de l'Edat Moderna?
    
14. Analitza les bases del concepte de l'honor: per als plebeus i  per als nobles (si creus que en el primer cas existía).
    
15. Conseqüències socials i econòmiques del concepte de l'honor.
    
16. Qualifica el nivell de vida de la noblesa cortesana i analitza   les seves fonts d'ingressos.
    
17. Qualifica el nivell de vida dels camperols a la Corona de Castella i analitza les causes d'aquesta situació.
    
18. Qualifica el nivell de vida dels camperols a Catalunya i analitza les causes d'aquesta situació.
19. Quines conseqüències es derivaran dels fets analitzats en les qüestions 10 i 11?   

La situació política •Estudia en el llibre el sistema polític de la monarquia hispànica a l'Edat Moderna. Si vols ampliar la informació, pots estudiar els apunts del material de consulta . •Exercicis: 1. Qüestions sobre el sistema polític: Quin era el nou sistema polític que s’implatava als països avençats de l’Europa Occidental? a)  Quines característiques té el sistema polític que hi ha a Catalunya en aquesta època, és a dir, qui té el poder polític a Catalunya b) expliqueu les funcions del virrei.  Expliqueu les  institucions polítiques de Catalunya i les seves funcions. A qui beneficiaven les Corts?. Raoneu la resposta. a)Què era la monarquia hispànica? b)Nomena els territoris que la formaven. Comenta el sistema polític de la monaquia hispànica i les seves característiques.                              La reina Juana,, hija de los Reyes Catolicos

2. Llegiu  el text següent i responeu les qüestions:   

La unidad religiosa

            Volviendo a hablar en las cosas que acaecieron en el año 1502, viendo el rey y la Reyna que por muchas formas dadas por los moros mudéjares, y con los que se había baptizado, no se podía escusar muchos daños que los moros continuamente hacían en los christianos, habido un consejo, mandaron de hecho que todos los moros del Reyno de Granada, e todos los moros mudéjares de Castilla e Andalucía, dentro de dos meses fueran christianos e se convirtiesen a nuestra Santa Fe Católica e fuesen baptizados, so pena de ser esclavos del Rey y de la Reyna los que fueren realengos, e los de los señoríos esclavos de los señores, e predicándoles en toda Castilla donde los había, y en el reyno de Granada, yn cumplióse el plazo de dos meses en el mes de Abril del dicho año de 1502. E ansí de ellos convertidos de buena voluntad, e todos los más contra toda su voluntad fueron baptizados considerando que si los padres no fuesen buenos christianos que los fijos o viznietos lo serían.              
                                                                                                            P.Bernáldez, cronista de los Reyes Católicos
                   
                   

1. Indiqueu el tipus de font i el tipus de text (econòmic, social....)
2. Situe-lo en el temps i l'època històrica.
   
3. Què signifiquen " tierras de " realengo" i  "tierras de "señorío"
4. Definiu mudèjar.
   
5. Com es deien els musulmans convertits al cristianisme?
6. Resumiu el text.
7. A quins afectava la llei?
   
8. On s'implata? (Estat, territoris que abasta).
9. Qui va promulgar la llei a la que es fa referència en el text?. Resumiu les circumnstàncies de l'entronització de la reina i els principals esdeveniments polítics del seu regnat. (Podeu consultar la web: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/23/expansio-peninsular-i-unitat-religiosa-de-la-monarquia-dels-reis-catolics/ )
10. En la web anterior i ha un mapa sobre l'expansió territorial de la Corona de Castilla. Descriviu-lo.
11. Hi havia oposició al regnat d'Isabel?
12. Expliqueu les raons que se addueixen en el document per justificar aquesta llei.
    
13. a) Què es volia aconseguir amb la unitat religiosa?.
    b) Era una finalitat de caràcter estrictament religiosa?.
    c) Tenia a veure amb el tipus de sistema polític que defensava la reina?. Raoneu la resposta.
    d) Quines altres mesures es van aplicar per mantenir la unitat religiosa?
14. A més de la unitat religiosa, quins altres elements hi havia per unificar els habitants d'un Estat?.
15. Quan van morir els Reis Catòlics, hi quedaven minories religiones en els seus territoris peninsulars?. Raoneu la resposta.
16. Es va aplicar aquesta mateixa política en els nous territoris americans?. Fes un breu resum de la conquesta d'Amèrica.
17. Explica què significa aquesta idea: "identificació de pàtria i religió".
18. Castella era un Estat comfessional?. Raona la resposta.
19. Creus que la religió era utilitzada amb finalitat política?. Raona la resposta i posa alguns exemples.

3.Llegiu  el text següent i responeu les qüestions: 

            La serie de asaltos a las juderías de finales del XIV en toda España trajo consigo una ola de conversiones masivas. Así apareció el converso o marrano, que podía entrar en las iglesias y hacer brillantes carreras. La nueva situación, lejos de aplacar el odio racial del pueblo llano, le confirió aún más virulencia.
Mientras los clérigos ponían en cuestión la sinceridad de esas conversiones, el pueblo les odiaba por sus actividades como recaudadores de impuestos y una parte de la nobleza mostraba resentimiento por su dependencia de los préstamos de los ricos conversos y se disparaba el fenómeno de la hidalguía y el castellano viejo. Este resentimiento estallaba a veces en violentos motines. Desde 1406 a 1476 se vivieron diecisiete matanzas en el territorio peninsular, que trajeron como consecuencia el primer decreto de limpieza de sangre que excluía a las personas de ascendencia judía en los cargos municipales de Toledo. Así se llega a los Reyes Católicos que logran del Papado la instauración del tribunal de la Inquisición para ocuparse de la "sinceridad" de los cristianos nuevos, y que "permitió expresar la ira popular por medio de la delación". La mayoría de historiadores interpreta este empeño de Isabel y Fernando como fruto de su interés por unificar los reinos de la Corona. De hecho, la Inquisición fue la primera institución común en los reinos hispánicos.
Fray Tomás de Torquemada, prior de Santa Cruz (Segovia), se alzó como inquisidor general en 1481 e inició la caza de los judíos que, bajo la capa de averiguación y castigo de la herejía, se aplicaba de hecho a expoliar de sus bienes a los denunciados. Ahí surgirán denuncias hasta el paroxismo de personas con miedo o envidia que se cobrarán antiguas humillaciones.
El método inquisitorial fue durísimo en una época muy restrictiva jurídicamente. El secreto riguroso, el anonimato del denunciante, la transmisión del delito a los hijos de los reos y, sobre todo, el ostracismo social de quien sólo podía esperar la tortura y la hoguera son los elementos. No hay datos de víctimas, pero el estatuto de limpieza de sangre hecho por el cabildo de Sevilla en 1515 habla de que en aquel año fueron entregados a los verdugos 600 reos. De ahí la gran cantidad de fugados. Domínguez Ortiz cita la cifra de doce mil condenas en tres siglos largos de existencia y que más del 80% de esas condenas fueron dictadas durante el reinado de los Reyes Católicos.

                                                              JOSEP MARIA SÒRIA  Estalla la limpieza de sangre  La Vanguardia  26/05/01 

1. Explica el que signifiquen les paraules o expressions següents en el context del document:
   • converso
   • estatuto de limpieza de sangre
   • nuevos cristianos
   • marrano
   • cristiano viejo
2. Quina opinió tenien les classes populars dels jueus? Per què?
3. Era compartida aquesta opinió per altres grups socials?.
4. Creus que la seva mentalitat era racista?. Raona la resposta.
5. Per què al segle XVII  la Orden de Santiago va prohibir als seus membres participar en el comerç o en la banca?
6. Comenteu què era el  Tribunal de la Inquisició i on existia.
7. Va tenir alguna funció política?
8. Expliqueu la idea següent:  La mayoría de historiadores interpreta este empeño de Isabel y Fernando como fruto de su interés por unificar los reinos de la Corona.
9. Comenta aquest text:
   "Debemos declarar y declaramos...que todos los dichos conversos descendientes del perverso linaje de los judíos, sean habidos y tenidos como el derecho lo ha e tiene por infames, inhábiles, incapaces e indignos para hacer todo oficio e beneficio público y privado en la dicha ciudad de Toledo e ansí mismo...para dar testimonio e fe como escribanos públicos o como testigos (...)"
                                      Estatuto de limpieza de sangre de los magistrados de Toledto (año 1449)

4. Llegiu  el text següent i responeu les qüestions:    Si cuando un hereje va ya a ser atado a la hoguera para ser quemado, da muestras de convertirse, por gracia especial se le puede reconciliar y emparedársele como hereje arrepentido, puesto que no hay que dar crédito as emejantes conversiones, y que máxima ninguna de derecho autoriza esta clemencia, siendo fuera de eso muy peligrosa, como lo acredita el caso siguiente que presencié yo propio en Barcelona: un clérigo condenado junto con otros dos herejes pertinaces, estando ya metido en la llama, clamó que le sacasen, que se quería convertir, y en efecto le sacaron, quemado ya por una lado. No diré si hicieron bien o mal; lo que sé es que de allí a catorce años se supo seguía practicando herejías y que había pervertido mucha gente, y preso, fue entregado al brazo seglar y quemado.                                                            Nicolau Eymeric. Manual de Inquisidores, 1558 Indiqueu el tipus de font. Situe-lo en l'espai, el temps i l'època històrica. Què era la Inquisició? En quina territoris de la monarquia hispànica es va instaurar? Qui nomenava els càrrecs més importants? La finalitat era exclusivament religiosa? Quin tipus d'Estat correspon a aquest tipus d'institució?. Raona la resposta En altres Estats d'Europa també hi existien tribunals semblants?. Explica les causes.

5. Llegiu  el text següent i responeu les qüestions: 

        LES ENCARTADES DE VILADRAU      AVUI, 1990

            Viladrau, un petit poble com qualsevol altre de Catalunya, a la falda del Montseny. Entre els anys 1618 i 1622 tenia una població de no més 80 famílies. En aquest breu període de temps, foren mortes a la forca, segons els processos conservats a Vic, unes 14 dones d'aquesta localitat tenides per bruixes i denunciades per veïns com a això. Pladevall ha descobert el nom d'algunes d'aquestes encartades (processades): les vídues Antonia Rosquelles, Francesca Trèmol (la bruixa principal o abadessa) i Beneta Noguera; Esperança Marigó i María Puig. La investigació també ha revelat algunes dades, encara desesperadament escasses, sobre la vida d'aquestes dones. Majoritàriament procedien de dues cases pairals que encara existeixen: Mas Rosquelles i Mas martí, tradicionals nius de bruixots, en opinió dels habitants del poble, fins el punt que només de néixer-hi ja era una prova acusatòria en el cas de procés per bruixeria.
                A la zona on es centra l'estudi de Pladevall, les Guilleries, hi continuen vives certes pràctiques supersticioses. No fa gaire, es pagava a una dona de Viladrau, tenida per bruixa, per què beneís els sembrats. Encara s'hi fan servir remeis defensius: pintar amb una primera capa de color lila les bigues de les cases per imperdir-hi l'entrada de la bruixa voladora, posar a la porta creus fetes amb les palmes beneïdes el diumenge de Rams, o clavar-hi  panotxes de blat de moro, i senyar-se, invocar el nom de Déu o fer la figa (símbol de la creu però també de l'acte sexual).
                Les acusasions concretes contra les bruixes viladrauenques: pacte amb el dimoni  (la més important, ja que d'aquest pacte derivava tot el poder de la bruixa per fer maleficis), infanticidis, provocar golls (1), fer caure pedra (2), neular els fruits i matar el bestià. Segons la informació despresa dels processos i obtinguda majoritàriament mitjantçant tortura, la bruixa renegava de Déu, la Verge i els sants i era marcada amb un senyal pel diable. A partir de llavors, la prosèlita havia d'acudir (volant sobre els núvols) als sàbats. Aquests es celebraven en llocs solitaris. Assenyala Pladevall que algunes descripcions de juntes "semblen indicar que fou real d'algunes dones que es tenien per bruixes en un lloc determinat, encara que és difícil creure que hi passés tot el que recullen les confessions". Durant els sàbats, les bruixes catalanes, segons es desprèn de les confessions, es lliuraven a excessos similars als dels seus correligionaris fòra de Catalunya: orgies i perversions sexuals, balls impúdics i desenfrenats. Ho presidia tot el diable en forma de boc, que les bruixes adoraven i que oficiava una mena d'antimissa (la missa negra) on tot era una inversió del ritual cristiá. El procediment per a la captura de bruixes era invariablement el mateix: una denúncia (reforçada amb fets com la forma de vida de l'acusat, els seus antecedents familiars i la seva aparença física) i aplicació de tortura o amenaça d'aplicar-la, cosa que provocava una cadena de noves denúncies.  

 
NOTES: 1: inflamació i tumoració de la glàndula tiroide, malatia congènita i endèmica a les regions muntanyenques deguda a deficincies alimentàries`.  
2: la pedregada era una catàtrofe i el fet de la seva localització estricta, ja que a vegades afecta a un camp i deixa intacte el del costat, ho feia semblar sospitosament selectiu.      

1. Hi havia bruixes a Catalunya?. I a la resta d’Europa?. Raona la resposta.
2. Què era una bruixa?
   
3. Quina mentalitat predominava en aquesta època?.
4. Tenia alguna implicació política el tema de la bruixeria?
5. Ara aniria bé veure la pel.lícula "Aquelarre" i, en acabar, respondre el qüestionari:
   

   Qüestionari sobre la pel.lícula Aquelarre de Pedro Olea (1983)

   1. Fes una descripció de l'espai geogràfic i del moment històric en què  té lloc l'argument.
      
   2. Fes un resum de la trama argumental i descriu els principals personatges del film.
      
   3. En torn a les seqüències sobre la reunió camperols/senyor:
      a) Quin problema es planteja en aquesta reunió?
      b) Quina és la postura del senyor davant aquest asumpte?
      c) Quina tàctica pensa emplear el senyor per defensar els seus interessos?
      
   4. En relació al marc  institucional
      a) Quines funcions té i què representa el Consell Reial?
      b)  Quines funcions té i què representa el Tribunal del Sant Ofici?
      
   5. Amb referència a l'anàlisi de les forces socials:
      a) A partir dels personatges, intenta fer una descripció de l'organització social  i intenta explicar quines relacions  hi ha entre ells.
      b) Classifica les forces socials i les postures polítiques que s'estableixen davant l'inici de les sessions del Tribunal Inquisitorial.
      
   6. Observa i explica els motius pels quals l'Inquisició procedeix contra els acusats. Explica quins són els procediments que el Tribunal feia servir per obtenir la confessió dels acusats.
      
   7. Reflexiona sobre les veritables motius que fan que l'Inquisició intervingui contra els habitants del poble. ¿Com els qualificaries? ¿T'ha semblat observar que hi haguessin d'altres motius, al marge dels religiosos?.
      
   8. Comenta la tesi de la pel.lícula.

Sentència del Auto de fe de 1610 en el que van ser condemnades per bruixes una sèrie de persones. Les sentències signifiquen: Reconciliada en efigie: persona que va reconèixer els actes de bruxeria però que es va penedir i se li va perdonar la vida  (rebien altres càstigs) Relajada en persona: condemnada a morir cremada viva. Relajada en efigie: persona que va morir en la presó però que havia estat condemnada a mort per la qual cosa es cremaven les seves despulles i la seva figura en forma d'un ninot. Prospecte donat en  la visita de las Cuevas de Zugarramurdi

6. Observa el mapa següent, descriu-lo i respon les qüestions:

1. Quina llengua parlava Carles I quan va ser nometat rei de Castella i rei de Catalunya?
   
2. Quina va ser la seva principal preocupació política?
3. Quins poders tenia a Castella, a Catalunya i com emperador d'Alemanya?
4. A partir de 1540, Castella és el regne que aporta la major contribució monetària a l'Hisenda real mentre l’aportació financera de Catalunya va ser molt escassa. Explica per què era així.

7.Llegeix el text següent i respon les qüestions:

L'organisme encarregat de fer les lleis i d'aprovar els impostos eren les Corts, convocades i presidides pel rei.En aquestes reunions, que no tenien un lloc fix, només hi assistien els nobles, alts càrrecs de l'Església i representants dels mercaders d'algunes ciutats. La pagesia estava exclosa. És per aquesta raó que les Corts representaven només l'oligarquia, els interessos econòmics d'uns quants, que solien ser els més poderossos econòmicament. Entre reunió i reunió de les Corts es mantenia un petit grup de diputats que s'encarregava de gestionar els impostos aprovats: la Generalitat.
                Durant els primers segles de l'Edat Moderna, les monarquies van tendir a fer-se absolutes, és a dir, a  no compartir el poder amb cap altra institució. Això va fer que les Corts catalanes es reunissin molt poques vegades, en part perquè solien negar als reis els ajuts econòmics que demanaven.
                Així, per exemple, Carles I va reunir les Corts sis vegades; Felip II dues: Felip III una; Felip IV una, i Carles II, cap. Això va fer que, al llarg de l'Edat Moderna, la Generalitat augmentés el seu poder en no ser controlada la seva gestió per ningú. El poder de la Generalitat, constiuïda per sis persones, li venia de la seva capacitat de gestió dels impostos.   
                                                                          C.Trepat, D.Freixenet: Ciències Socials C.C. 5 Ed. Barcanova

1. Quin poder polític tenien les Corts de què tracta el text?.
2. a)  A quins estaments pertanyien els grups socials que estaven representats a les Corts?.
3.   Quin poder tenia  la Generalitat?.
4. a)Qui eren Carles I, Felip II, Felip III, Felip IV i Carles II respecte a Catalunya?
   b) A quina dinastia pertanyien?
5. a)Quin tipus de sistema polític hi havia a Catalunya en l'època del text? Explica perquè ho consideres així
   b) Qui era el delegat del rei? 
6. Amb la tendencia a l'absolutisme d'algunes monarquies, va perdre poder  la Generalitat? Raona la resposta
7. Cataluya era un Estat? Raona la resposta.
8. Resumeix el text.

8. Completeu la taula següent sobre les institucions polítiques pròpies de Catalunya als segles XVI-XVII. Què era el Consell de Cent?

9.Llegeix el text següent i respon les qüestions:

            En conmemoración del quinto centenario del nacimiento de Carlos I, recordemos las estrechas relaciones que mantuvo con Cataluña. Durante casi todo el año 1519 vivió en Barcelona. La ciudad tenía entonces unos 32.000 habitantes. Aquí se enteró de la muerte del emperador Maximiliano, su abuelo paterno, y aquí recibió la carta de Alemania notificándole que había sido elegido "para emperador y rey de romanos". (...) El 12 de mayo del mismo 1519, Carlos I, que era el vigésimo-octavo conde de Barcelona, prestó juramento a los Usatges, el código catalán de leyes. La monarquía hispánica era entonces de corte federal. Aunque no faltaron, claro está, las tensiones. Pedro Voltes, que exhumó las cartas que Carlos V hizo llegar a la ciudad de Barcelona, señalaba que "uno de los temas capitales" de esta correspondencia "es el roce continuado entre la jurisdicción municipal y la de la Inquisición (...).
            Y, aunque el rey no hablaba generalmente ni en castellano, bastantes de las cartas de Carlos V a los catalanes son en catalán. Como, precisamente, una en la que pide dinero para la campaña del Rosellón. (...) La relación catalana con la Corona fue, en general, buena. (...) Era aquella Cataluña de principios del XVI una Cataluña "sin muchas ambiciones, pero sin temores", según Vicens.

                                               ORIOL PI DE CABANYES. Carlos V y Cataluña   La Vanguardia - 28/10/00

1. Què vol dir l’autor amb “La relación catalana con la Corona fue, en general, buena.” Per què ho era?

10. Llegeix el text següent i respon les qüestions:

(...) Aunque era "rey de España" pocas veces empleaba la expresión, porque en realidad España no exista como entidad politica y la palabra nunca aparece en la lista de sus títulos. La Península en la época de la dinastía de la casa de Austria era una confederación de autonomías en la cual Castilla desempeñaba un papel preponderante. Él mismo era indiscutiblemente muy castellano (y no hablaba otro idioma que el castellano), pero nunca se limitó a horizontes regionales. (...)  Respetaba siempre la pluralidad de España y los derechos de cada provincia. A pesar de los repetidos conflictos con las autoridades de las provincias autónomas, nunca intentó tocar sus privileglos y ninguna de sus diferencias se convirtió en una oposición seria en contra de los fueros.  Le dijo al embajador francés en Monzón en 1563, que los fueros "le daban más libertad de lo que la gente pensaba. Mientras estas provincias le rindan fidelidad y obediencia, no tenia ningún deseo de innovar nada alli". En 1589 un fraile catalán, desesperado por el desorden y el bandolerismo, sugirió a Felipe que debia abolir las leyes de Cataluña y sustituirlas por las de Castilla. Si alguna vez Felipe vio la carta no se molestó en contestarla. Es interesante también notar que a pesar de la gran crisis en Zaragoza en el año l591, provocada por la actividad del ex secretario del rey Antonio Pérez, no modificó sustancialmente los privilegios del reino de Aragón.
            Pero también es cierto que obtuvo gran satisfacción con la unidad de la Península, especialmente cuando logró la anexión de Portugal en 1580. Es verdad que era quien tenía más derecho a la sucesión portuguesa después de la muerte del anterior rey, el malogrado Sebastián en una batalla en África en1578. También que recibió el apoyo de las Cortes de Portugal y que después garantizó las iibertades a los portugueses, garantías que siempre respetó. Pero no se puede negar que la ocupación de Portugal fue una "conquista" que además costó vidas.
            Felipe II tomó decisiones importantes que muy a menudo costaban vidas. La "leyenda negra" lo muestra indiferente ante estas vidas, hasta el punto de disfrutar con la muerte y las ejecuciones. Sin embargo, la imagen de un rey sediento de sangre debe ser rechazada. Sabemos que no mató a su hijo don Carlos y tampoco a su mujer Isabel de Valois (los dos murieron en el mismo año, 1563). Sabemos que todas las ejecuciones que se llevaron a cabo durante su reinado (como la del Justicia de Aragón en 1592) resultaron de decisiones acordadas en el Consejo Real, y nunca de él solo;  Durante la primera mitad del reinado, el rey tuvo un éxito relativo con su sistema político. A pesar de haber heredado las nomerosas deudas de su padre, también recibió la ayuda de otros estados de la monarquía y la plata procedente de América. Además a partir de 1559 estaba en paz con las otras potencias de la Europa occidental. Internamente, España se hallaba en pleno auge: aumentaba la producción y crecia la población. La etapa de prosperidad había de durar más de una década. En el memorable año de 1571 se produjeron dos hechos por separado que marcaron los triunfos del poderío español. En el Mediterráneo una enorme flota cristiana, capitaneada por el hermanastro del rey, Juan de Austria, derrotaba a la flota turca en la batalla de Lepanto, que Cervantes (quien estaba presente) describió como el suceso más grande de todos los tiempos. En el mismo año, a miles de kilómetros, el español Legazpi fundaba la cludad de Manila en un grupo de islas que nombró las "Filipinas”. 
La segunda mitad del reinado, por contraste, empezó a mostrar problemas profundos. En 1576 las tropas de Flandes se amotinaron contra sus oficiales porque no se les había pagado, saquearon la ciudad de Amberes y masacraron a más de seis mil personas. En el mismo año, se empezó a notar un serio descontento entre los contribuyentes de Castilla, que estaban pagando por la política del rey en el extranjero. (...) Los últimos años del reinado fueron años de frustración, agravada por la imposibilidad de concluir el viejo conflicto en los Países Bajos, por las dificultades del erario real y, sobre todo, por la gran derrota de la Armada Invencible, un desastre que costó la vida a miles de soldados y provocó un aumento del peso fiscal sobre los hombros del campesinado castellano.
Muchas voces en España en estos años se volvieron en contra del roy y, por primera vez, estas críticas se oyeron en las sesiones de las Cortes de Castilla.
            Los éxitos y los fracasos del rey representan las dos caras con que se valora a Felipe II. Normalmente los historiadores procuran no confundir la actuación personal de los personajes históricos con los acontecimientos a su alrededor. Sin embargo, algunos siguen insistiendo en la responsabilidad directa de Felipe II en todos los errores y excesos cometidos por el imperio español y por la política religiosa española. En estos excesos se incluiría los sufrimientos de la población indigena de América (tema de las protestas de Bartolomé de las Casas, una de las fuentes clásicas de la "leyenda negra"), las ejecuciones de protestantes y de los nobles supuestamente rebeldes (el Justicia de Aragón y los condes de Egmont y Hornes en Flandes).
            El reinado acabó en un ambiente, dentro de España, de crítica y deseos de cambio y renovación. Felipe haba gobernado cincuenta y cinco años en el país, quizá demasiado tiempo. Un soldado de aquella época comentaba que "somos aborrecidos y odiados, y esto lo han causado las guerras".

                                         Segons H. Kamen en l'article Felipe II Las dos caras del rey más poderoso del mundo

1. Seleccioneu les idees fonamentals del document i expliqueu què és la “leyenda negra”?.
2. Com es deien els territoris que governava Felip II?.
3. Es podria parlar d’un Estat unificat?.
4. Quin va ser l’objectiu fonamental de la política interior i exterior de Felip II?
5. Quins problemes polítics va tenir al final del seu regnat?
                                                       

11. Observa i completa la taula següent. Respon les qüestions:

                                                      Reunions de les Corts Catalanes als segles XVI-XVII

1. Quina dinastia governava Catalunya?
2. Qui convocava les Corts?
3. Quina finalitat tenia la convocatòria?
4. Quants cops es van reunir al segle XVI?
5. I al segle XVII?
6. A les corts hi havia representació de la pagesia?. Raona la resposta.
7. Quina funció política tenien les Corts?
8. De què s'ocupava la Generalitat?
9. Què passava durant els anys que no es reunien les Corts?
10. Qui recaptava els impostos?
11. Explica el que sàpigues sobre la situació política que hi havia al 1626.

12. Llegeix el text següent, subratlla les idees fonamentals i respon el qüestionari:

                        La Monarquia tenia importants ingressos, que en la seva major part procedien de Castella, la qual suportava, quasi bé en exclusiva, l'enorme pes de la pressió fiscal necessaria per sufragar les despeses ocasionades per la defensa de l’imperi.
(...) Durant el regnat de Felip II, les necessitats monetaries de la Corona per fer front a la politica internacional van augmentar notoriament. No obstant això, el gran nombre d'impostos no va arribar a cobrir mai les quantioses despeses. (...) Aquesta situació va provocar que la Monarquia hagués d'utilitzar els serveis dels mercaders-banquers ( alemanys especialment). Aquests banquers avançaven els diners a canvi de la garantia de poder cobrar un impost determinat. Així doncs, els ingressos sovint eren gastats abans d'haverlos cobrat, i anaven destinats quasi sempre al manteniment de les tropes o al finançament de les guerres, com va ser el cas de Flandes. Aquesta situació va comportar un enorme deficit públic que es va fer crònic i que va arribar a tenir proporcions aclaparadores. (...) Tots aquests fets van suposar un progressiu descredit de la Corona i una incidencia negativa sobre el comerç i sobre els sectors populars, en especial sobre els camperols, que cada vegada van haver de suportar una pressió fiscal més gran.                                       
                                                                                                     M. Garcia, C.Gatell i altres:  Sepharad,  pàg. 198

1. On i quan situeu el text?. És una font primària?. 
2. Expliqueu què vol dir i per què “Castella suportava, quasi bé en exclusiva, l'enorme pes de la pressió fiscal”.
3. Per a què  es destinava la major part del presupost d’Hisenda?
4. Quines conseqüències va comportar el fet de què “Castella suportava, quasi bé en exclusiva, l'enorme pes de la pressió fiscal”?.
5. Quin tipus d’economia tenia Castella?, I Catalunya?. Raoneu la resposta. 
6. Quina era la cojuntura econòmica del segle XVI?.

13. Llegeix el text següent i respon les qüestions:

            La administración directa de la justicia era responsabilidad de diversas instituciones. Junto al veguer; que, en principio, se ocupaba de toda clase de asuntos, incluyendo aquellos en los que se había de imponer pena corporal, fue configurándose el conocido Jul de Prohómens conformado por las autoridades municipales, determinados prohombres y el propio veguer; cuyas sentencias en materia criminal pueden seguirse de manera esporádica a través del Dietari del Consell de Cent. Junto a este tribunal también encontramos la justicia ejercida por el Consell Reial  y por el Santo Oficio.
            (...) El máximo grado de violencia ejercido sobre otra persona, su muerte, también está representado; en 1515 un hombre pagó 19,1 (sueldos) "per una mort". Ese mismo año un mestre de cases sólo abonó 4,1. En 1546 un tabernero redimió la muerte de un tejedor en una riña pagando 10,1. En 1565 Joan Besora alegó legítima defensa en la muerte de un francés y desembolsó 15,1. Idéntico año B. Milla y los hermanos Oller asesinaron a otro francés, pero consiguieron "arreglar" el asunto pagando 25,1. Ello no significa que siempre ocurriese igual. Por ejemplo, en 1592 un tal Joni Sans de St. Cugat asesinó a un francés, el veguer se hizo cargo del caso y Sans fue colgado.
            (...) Tras estudiar 1.150 casos de remisiones de penas a lo largo del siglo XVI en la ciudad de Barcelona exclusivamente, la única pauta cierta que se observa en la aplicación de las composiciones es el aumento de la tarifa cuando el delito es cometido por una persona de los estamentos superiores. (...) Para quienes no podían pagar estas tarifas la perspectiva era la cárcel (a pan y agua si no podían comprar su comida), penas corporales, escarnio público, el destierro, galeras o la pérdida de la vida. (...).
               En cualquier caso, la principal constatación que cabe hacer es que en la Época Moderna las posibilidades económicas de los individuos, así como la necesidad de obtener unos ingresos por parte de los funcionarios de la veguería, permitían redimir cualquier tipo de delito, por grave que éste fuera.

                 J. L. Betrán Moya y A. Espino López  Justicia i creiminalidad en la Barcelona del siglo XVI

Qüestions:

1. Indiqueu les institucions de justícia del Principat de Catalunya. De quina  jurisdicció depenien més quantitat de nuclis de població al començament del segle XVII? 
2. Definiu: veguer
3. Feu un resum del document.
4. Què es pot deduir de l’estructura social a travès del document? 
5. Què significa l´últim paràgraf?. 
6. Qui jutjava els delictes que es cometien a la baronia de Sentmenat?.  Imagina que algun dels condemnats pel tribunal del baró de Sentmenat considerava que la sentencia no era justa. Que podia fer si volia que una altre tribunal revisés la sentencia? Existia aquest altre tribunal? On residia? De qui depenia?

 

 

14. Feu un resum del text següent:

            El segle XVII va registrar la progressiva pèrdua de l'hegemonia política de la Monarquia Hispànica en l'ambit europeu. Aquest declivi va coincidir amb la decadència econòmıca de CasteIla que, des del regnat de Felip ll, havia esdevingut el nucli de la Monarquia. Però els regnes de la Corona d'Aragó emparats en les seves lleis i constitucions van aconseguir d'escapar de la crisi general de la Monarquia, alhora que van iniciar a finals del segIe XVII la seva recuperació econòmica.
            El segle XVII es va caracteritzar per una forta  recessió economica. Grans pestes i collites dolentes, guerres contínues i una paralisi del comerç i de la indústria es van esdevenir a la majoria dels països europeus.
(...) Els regnes periferics de la Monarquia Hispànica, si bé van ser afectats per la crisi general  del segle, a partir del 1680 van evidenciar una reactivació econòmica fonamentada, igual que a d'altres paísos europeus com Anglaterra i Holanda, en la recuperació del comerç marítim.
                La Corona d'Aragó, emparada per les seves lleis i constitucions, va escapar de la constant pressio fiscal de la Monarquia i de les contínues alteracions del valor de la moneda que s’havien produit a Castella. A Catalunya, un clar indicador del redreç economic va ser el ressorgiment del comerç a partir de l'exportació de productes derivats de l'agricultuta (Vins i aiguardents), i- tambe gràcies a la redistribució que els catalans feien dels productes colonials (cacau i sucre) procedets de Ca dis i Lisboa. Cal assenyalar, pero, que aquest redreç es basava en la prosperitat agrària, que tenia els seus fonamentd en una estructura de la propietat que garantia als pagesos la permanència en l'explotació de la terra (cens emfitèutic), i en l'obtenció d'uns beneficis que van permetre importants inversions de capital.         

                                                                                         García, M. i altres.  Sepharad  pàg. 206

15. Llegeix el text següent i respon les qüestions:

                                                                    Artículo de la legislación inquisitorial

Pena pecuniaria: Eran castigados los acusados de bigamia, blasfemia y expresiones malsonantes o los que habían ofendido al Tribunal o a sus miembros. Si el bígamo era plebeyo además debía llevar una mitra en la cabeza con los dibujos alusivos al delito y era desterrado y condenado a azotes. Si era noble era recluído en un monasterio designado por el Tribunal.

1. És una font primària?.  Raona la resposta
2. A quin Tribunal es refereix?.
3. Explica de què tracta l'article.
4. Què es pot deduir de l’estructura social a travès del document?  Raona la resposta.

   Qüestions sobre el text anterior:

1. Quines repercusions polítiques va tenir el bandolerisme català?.
2. Busca informació sobre algun bandoler i fes un breu resum.
3. Quina mena de relacions mantenien entre ells els nobles catalans?
4. Quina relació hi havia entre la noblesa i els bandolers?

 

 

17. Resumiu el text següent:

            Los vasallos de algunos señoríos laicos aragoneses, sometidos a la potestad absoluta del señor, optaron por la insurrección armada. Un notable impacto alcanzaron los pleitos mantenidos  por los vasallos de las baronías de Ayerbe y de Monclús contra sus respectivos señores a lo largo del siglo y mucho más graves y conocidas fueron las revueltas armadas a las que hubieron de hacer frente los marqueses de Ariza y los condes de Ribagorza. En todos los casos una pretensión común en la actitud de los vasallos: liberarse de la opresión señorial y alcanzar la condición de aragoneses libres.
             La presencia de tropas reales, considerada como una vulneración a la legalidad del reino, y la actitud del tribunal de la Inquisición, en lugar de aquietar los ánimos contribuyeron a exacerbarlos, saldándose el asunto, al igual que en Ariza o Ribagorza con una fuerte represión que costó la vida a notables personas.
            Todas las comarcas aragonesas conocieron, en mayor o menor grado, estas formas de alteración. Pero mucho más grave fue el estado de inseguridad que, sobre todo a partir de la segunda mitad de la centuria, se adueñó del norte del reino y de las comarcas orientales.
            El fenómeno del bandolerismo, mal general en el mundo mediterráneo durante el siglo XVI, se detecta ya en Aragón en la primera parte de la centuria. Lejos de amainar, fue adquiriendo con el paso de los años y ante el fracaso de las medidas adoptadas para combatirlo, una intensidad creciente hasta el punto de que en la década de los sesenta y sobre todo los ochenta, actividades como el comercio quedaban gravemente amenazadas. La inseguridad en los caminos era grande (...). Las comarcas pirenaicas fueron las zonas de actuación preferente de los bandoleros. (...). El paso de las más importantes rutas comerciales del reino (...) eran de innegable atractivo para los bandoleros.
              El reino hubo de adoptar medidas extraordinarias para combatir la proliferación de la delincuencia: las Cortes de Monzón de los años 1564 y 1585 aprobaron toda una serie de normas legales que preveían una agilización de los mecanismos judiciales y un endurecimiento de las penas previstas contra los bandidos y a ello se añadió la creación de una nueva figura, la del Justicia de las Montañas, dotado de amplia jurisdicción y de una fuerza armada permanente, la guarda del Reino, con el objetivo primordial de erradicar el bandolerismo. Pero el éxito de todas estas medidas fue relativo y pruebas de ello que, en su evolución posterior, la guarda pasó a ser una institución a la defensiva, encargada de proteger a los comerciantes o que en varias ocasiones, ante la incapacidad para erradicar la violencia hubo de recurrirse a la concesión de amplias amnistías que favorecieron la integración a la vida normal de muchas personas que en uno u otro momento habían formado parte de cuadrillas de bandoleros.

                                                                                           J. A. Salas Auséns.      Alteración social y bandolerismo

18. Llegeix el text següent i fes un esquema de la informació que aporta:

El regnat de Felip III (1598-1621)

            Va començar sota el fort impacte causat per les pestes de 1598. El rei va delegar les tasques de govern en el duc de Lerma, aristòcrata de caràcter indolent, i amb escasses dots de governant, que es va mantenir en el poder fins el 1618. El fet històric més important d'aquest regnat va ser l'expulsió dels morics l'any 1609. Aquesta decisió va ser conseqüència de l'intransigència religiosa de la monarquia, així com de la por obsessiva al contagi de l'heretgia i també fou justificada pels possibles contactes entre els turcs i els morics peninsulars.
            Les conseqüències de l'expulssió van ser gravíssimes als regnes de la Corona d'Aragó, i molt especialment al regne de València, que va perdre el 26% de la població total. La pèrdua de pes demogràfic va ser molt important, si considerem que es va produir al mateix temps que les crisis demogràfiques causades per les epidèmies. L'expusió va plantejar, als regnes de València i Aragó, el greu problema del repoblament. El regne de València no va recuperar el nivell de població anterior a l'expulsió fins el final del segle XVII.
            En el camp de les relacions internacionals, el regnat de Felip III va ser relativament pacífic. L'any 1604 es va firmar un tractat de pau amb Anglaterra, pel qual es van liquidar les hostilitats heredades del regnat de Felip II. A Flandes, la guerra va continuar amb alternatives diferents; però, de fet, Holanda ja gaudia de la seva independència. L'esgotament dels dos bàndols i les dificultats econòmiques de la monarquia van motivar, l'any 1609, la signatura de la Treva dels Dotze Anys.

                                                             Josep Maria Salrach i altres: Geografia i Història de 3er. Ed. Cruïlla.

19. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

El Conde-Duque de Olivares y Cataluña

            Tenga vuestra manjestad por el negocio más importante de su monarquía el hacerse rey de España; quiero decir, Señor, que no se contente V.M. con ser rey de Portugal, de Aragfón, de Valencia, Conde de Barcelona, sino que trabaje y procure, con consejo maduro y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia, que si V.M. lo alcanza será el príncipe más poderoso del mundo.
            Tres son, Señor,  los caminos que a V.M. le pueden ofrecer la, ocasión y la atención en esta parte, y aunque diferentes muchos, podría la disposición de V.M. juntarlos y que, sin parecerlo, se ayudasen uno al otro.
            El primero, Señor, y el más dificultoso de conquistar (pero el mejor pudiendo ser) sería que V,M, favoreciese los de aquel reino, introduciéndolos en Castilla, casándolos en ella y los de acá, allá y con beneficios y blandura los viniese a facilitar de tal modo, que viéndose casi naturalizados acá con esta mezcla, por la admisión a los oficios y dignidades de Castilla, se olvidasen los corazones de manera que aquellos privilegios que, por entrar a gozar de los de este reino igualmente, se pudiese disponer con negociación esta unión tan conveniente y necesaria.
            El segundo sería, si hallándose V.M. con alguna gruesa armada y gente desocupada, introdujese el tratar estas materias por vía de negociación, dándose la mano aquel poder con la inteligencia y procurando que, obrando mucho la fuerza, se desconozca lo más que se pudiese, disponiendo como sucedido acaso, lo que tocare a las armas y al poder.
            El tercer camino, aunque no con medio tan justificado, pero el más eficaz, sería hallándose V.M. con esta fuerza que dije, ir en persona como a visitar aquel reino donde se hubiere de hacer el efecto, y hacer que se ocasione algún tumulto popular grande y con este pretexto meter la gente y en ocasión de sosiego general y prevención de adelante, como por nueva conquista asentar y disponer las leyes en conformidad con las de Castilla y de esta misma manera irla ejecutando con los otros reinos.
 

                                                  Memorial presentado al Rey Felipe IV por el Conde-Duque de Olivares  (1624)

Qüestionari:

1. Indiqueu el tipus de font i el tipus de text (econòmic, social....)
2. Situe-lo en el temps i l'època històrica.
3. Qui era Olivares? Quina política exterior defensava?
4. Resumeix cadascun dels paràgrafs del text.
   
5. Què significa "reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla"
   
6. Per què creus que diu l'autor "se pudiese disponer con negociación esta unión tan conveniente y necesaria"?.
   
7. Quina era la situació política d'Espanya quan es va presentar aquest memorial? Fes una breu síntesi.
   
8. Què pretenia el Comte-Duc al dir "disponer las leyes en conformidad con las de Castilla y de esta misma manera irla ejecutando con los otros reinos"?.
   
9. Quins eran els objectius polítics de l'autor amb aquest memorial?
10. a) Va acceptar Felip IV la proposta?
    b) Quins mitjans va disposar per aconseguir-ho?
    c) Explica les conseqüències que aixó va comportar.
    
    
    
    

20. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

                     L'horrenda i espantable quantitat que Sa Majestad demana de donatiu, que és de 3.700.000 ducats, els quals equivalen a 4.125.000 lliures barcelonines, (...) ha de ser la total i perpètua destrucció de tot aquest regne. Diuen que per pagar això volen imposar un trentí sobre tots els grans vins, olis i altres fruits per 15 anys (...).
                                                                                                                                                      Beiló, P. (1627)

1. Indiqueu quin  tipus de font representa aquest document
2. On i quan el situeu?
   
3. A quina època històrica?.
4. Comenteu la situació internacional en la data del document.
5. Comenteu la situació econòmica en la data del document.
6. Què era un ducat? I una lliura? D'on eren?
7. a) A quin donatiu es refereix l'autor?
   b) Qui el demana? (concreteu al màxim).
   c) A quin organisme es va presentar la petició?
   d) Quan es va fer? (concreteu al màxim).
   e) Per què s'havia de demanar permís?
   f) Amb quina finalitat es presenta aquesta demanda?
   g) Qui hauria de pagar el donatiu?
8. Quina és la postura de Beiló davant aquet donatiu? Raona la resposta indicant en quines idees del document et bases.
9. Per què creus que adopta aquesta postura?
10. Què es pot deduir de la persona de Beiló? (grup social, estament, professió)
11. L'opinió de Beiló era compartida per més gent?. Raona la resposta i explica el per què d'aquesta opinió.
12. Perjudicava a algun sector social el fet de que els pagesos haguessin de pagar més impostos al rei?. Raona la resposta.
13. Quina va ser la postura de les Corts davant la petició?
    

21. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

            Cualquier cosa será mejor que echar más cargas sobre estos pobres y desdichados vasallos de Castilla que con su amor, sus esfuerzos y padecimientos nos han hecho dueños de todo lo demás que poseemos y nos lo siguen conservando como cabeza y parte principal de nuestros dominios. Más valdría quitarles algún peso de encima a estas pobres gentes que no imponerles aún mayores sacrificios. Y cuando pienso lo que tienen que pagar y las penas y fatigas que padecen para reunirlo, antes no iría yo pidiendo caridad de puerta en puerta, si pudiese hacerlo, para procurar los dineros necesarios a la defensa de la nación, sin imponer tan pesadas cargas a tales vasallos como éstos.

                                                                                                Discurso de Felipe IV ante el Consejo de Castilla, 1629.

1. Indiqueu quin  tipus de font representa aquest document
2. On i quan el situeu?
   
3. A quina època històrica?.
4. Comenteu la situació econòmica en la data del document i les conseqüències socials que comportava.
5. Quina és la idea principal del document?
6. a) Qui és l'autor?
   b) Explica el seu programa polític exterior.
   c) Quin projecte tenia quant al govern dels territoris de la monarquia hispànica?
   d) Qui era el portaveu de la política de la Corona?.
   e) Qui són els vassalls a què va referència?
   f) Per què era necessària "la defensa de la nación"?.
7. Què era el Consejo de Castilla?
8. Que creus que va fer el rei Felipe IV després d'aquesta introducció del seu discurs? . Explica les raons.

22. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

No he sentit mai un disbarat semblant al que diuen la Generalitat i el Consell de Cent en aquest cas (...). Realment, Catalunya (...) té rei, però a aquest rei no se li ha de pagar cap subsidi, ni tan sol el que és necessari per tal de defensar-la (...) però sense que els mateixos catalans participin a la defensa. Per aquest motiu el rei ha de portar un exèrcit de fora i ha de mantenir-lo, (mentre que) els habitants de Catalunya no l'han d'allotjar (...)

                                                      Carta del Conde Duque de Olivares al virrei de Catalunya (febrer de 1640) (reelaboració)

1. Indiqueu quin  tipus de font representa aquest document
2. On i quan el situeu?
3. Explica les conseqüències immediates que tindrà a Catalunya l’entrada de França en la guerra dels Trenta anys (1635).
4. a) Qui era l'autor del document?
   b) Qui era el virrei?
5. De què tracta el document?
6. Indica els punts d'oposició entre la monarquia i la Generalitat catalana.
7. a) Al 1638 el rei fa entrar el seu exèrcit a Catalunya. Per què ho va fer?
   b) Quines conseqüències va tenir l'estada de les tropes entre la població civil a partir dels inicis de 1640?
8. Qui eren Pau Claris i Francesc Tamarit?. A quins estaments pertanyien?.
9. Quina va ser la postura de la Generalitat davant el conflicte armat?. Explica’n les causes.
   
   
   
   

23. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

En aquesta ciutat corren unes noves que ens tenen atònits, suspesos i en gran confussió. Diuen que es mou un gran enrenou amb crits de treure socors contra els soldats que junts en gran nombre estan cremant la terra (...) Havem sabut que en la ciutat de Vic en no fer los regidors tot el que sel's demana (...) [deien] que són traïdors a la terra los maten i los cremen les cases de manera que han de caure en una de dues desditxes, o en indignació del Rei o en indignació de la terra. Nosaltres voldriem encertar i escapar d'aquest laberint.

                                                                          Els regidors (membres de l'ajuntament) de Manresa el 31 de maig de 1640
                                                                          Citat per Elliott, J.H. La revolta catalana

1. Explica per què estan preocupats els regidors de Manresa.
2. Qui són els que van matar als regidors de Vic?
3. Quina era l'actitud dels revoltats davant les autoritats catalanes?

24. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

               En aquest dia se succeí en la present ciutat un gran avalot (...). Dijous dia de la festivitat del Santíssim Cos Preciós de Jesucrist, que sia alabat per sempre, estant els diputats en l'Esglèsia major on eren els Consellers d'aquella ciutat, oint l'ofici major, van veure que a mig ofici els dits Consellers amb pressa se n'anaren de l'Església; la causa era un gran avalot que s'havia mogut entre els segadors, perquè els que estaven de guàrdia havien volgut prendre les armes i ferit o mort alguns d'ells, els dits Diputats amb la mateixa pressa s'ajuntaren en la casa de la Diputació i tenint allí avís que dits segadors acudien al pla de Sant Francesc per cremar la casa del lloctinent de V. M. amb tota diligència a peu confluïren en la dita plaça de San Francesc, sense reparar en els molt tirs que sentien i molt gent que veien fugir pel carrer ample, els quals els aconsellaven que no hi arribessin pel perill eminent en què es posaven, i en dita plaça (...) veieren els cosellers i un gran nombre de segadors avalotats amb molts pedrenyals i altres armes en les mans, cridant "Visca Santa mare Esglèsia, visca el Rei, mori el traïdor"   

                                                          Carta al rei dels diputats de Barcelona, any 1640 (díes després del 7 de juny)

Qüestions:

1. Qui eren els consellers?
   
2. L'actitud dels consellers es sumar-se a la revolta?
   
3. Qui eren els revoltats?
4. Contra qui es dirigeixen?
5. a) Qui és el traïdor que volen matar?
   b) Van matar algun representant del rei?
6. Hi ha algun objectiu polític en la revolta popular?. Raona la resposta.
7. Explica les raons de la revolta dels segadors.
8. Amb quin nom es coneix històricament els esdeveniments del juny de 1640?
9. Quina va ser l’actitud posterior de les autoritats catalanes?.
10. Quin objectiu polític pretenia pau Claris?. Ho va aconseguir?.
11. Per què va fracassar la revolta política?
12. Explica resumidament els esdeveniments més importants entre 1640-1659.
13. Fes un eix cronològic que reculli els principals esdeveniments polítics entre 1626-1659.
    

25. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

Lo que ara ens dóna cuidado és que la gent sollevada discorre desenfrenadament per tota aquesta part de Catalunya des de Barcelona al Vallès  i Vic on han cremat i cremem moltes cases...És notori que aquests excessos los han comesos persones sense cap i sense consell, guiats de sa pròpia passió, que no estimen la vida ni tenen res que perdre.
                                                               
                                        Escrit dels diputats el 12 de juny de 1640. Citat per Elliott, J.H. La revolta catalana

1. Tipus de font
2. De què tracta.
3. On i quan el situeu
4. Època històrica.
5. De què tracta?
6. Qui són els autors de l'escrit?
7. A qui es refereixen quan parlen de gent "que no estimen la vida ni tenen res que perdre"?
   
8. Quina postura adopten els diputats davant els fets que expliquen?
   
9. Explica els esdeveniments posteriors.

26. Comenteu el text següent, o sigui, redacteu un text responent a les següents qüestions:

1. Tipus de font
2. De què tracta.
3. On i quan el situeu
4. Època històrica.
5. Seleccioneu la idea fonamental.
   
6. Indiqueu les causes dels fets que s'expliquen.
   
7. Indiqueu les conseqüències que se'n deriven.
8. Relacioneu el document amb la situació que es vivia aquell any.
9. Són representatius de l'època els fets que heu observat? (eren freqüents?, corresponen a l'època?) .

"La anyada (collita) ha estada dolenta. Aquest any ha astat lo més espantós per la gran fam que hem patit i la fam que ens aspera  y per les grans malalties que córren. Aquest any havem sambrat molt tard a causa que al principi no plovia may y trigarem a comensar a sembrar."
                                                                                  Guardia, J.: Diari (any 1641)

27. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

Als segles XVI i XVII els ducs de Cardona constituien la familia més rica i poderosa de tot l'estament nobiliari català. Descendents dels vescomtes de Cardona, que surten ja en la documentació del segle Xl, la seva riquesa i el seu poder van anar creixent al llarg de tota l'edat mitjana. Durant el segle XV van tenir un paper molt destacat en la politica catalana al costat de Ferran II el Catolic. A partir d'aquest moment l'emparentament entre els Cardona i les grans families nobles castellanes ja no va cessar.
Fou així que els ducs de Cardona es van anar assegurant el manteniment de la seva influencia a la cort, vora del rei. I els reis els van mostrar sempre la seva confiança encomanant-los missions importants i concedint-los el titol de "gran d'Espanya", que només tenien unes quantes families de l’alta noblesa castellana.
                                                                        M.Llorens, R. Ortega i J.Roig.   Arrels, Hª de Catalunya

1. Quina finalitat tenia la politica dels Cardona d'emparentar-se amb les grans families nobles castellanes?
2. A quin bandol devien lluitar els Cardona en la guerra dels Segadors?

 

28. Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

            Toda la historia de Europa en los siglos XVII y XVIII ilustra la incapacidad de un Estado débil, dependiente o demasiado pequeño, de llevar una política eficaz de intervención y de desarrollo económico (...)
            El imperio español demostró la misma debilidad económica. Frente a las empresas de los Estados nacionales, mejor unificados, los grandes imperios heredados de la Edad Media o de los descubrimientos del siglo XVI, resistieron mal. Para España, la política mercantilista de autosubsistencia parecia carecer de significado. España, en donde perduraban los prejuicios aristocráticos, en donde las profesiones comerciales y manufactureras gozaban de una menospreciada consideración, tenía necesidad de sus vecinos para socorrer las necesidades de su imperio. El régimen oficial de lo exclusivo, el monopolio de Sevilla y de Cádiz fueron cambiados de mil maneras; las telas de Inglaterra, de Holanda y de Francia cargaban los bajeles de la Carrera de las Indias. Reducido a una situación desesperada por el mal estado de  sus finanzas, el gobierno no dudó en sobrecargar de tasas el comercio exterior y gravó con pesados impuestos sus propias mercancías de exportación. Después de la caida en desgracia de Olivares, el poder real fue demasiado débil para responder a las solicitudes de los autores que le invitaban a imitar a Francia o Inglaterra.

                                                        P. Deyon, Los orígenes de la Europa Moderna: el mercantilismo. Ed. Península.

             Quina és la idea fonamental de l'autor?

29. Comenteu el tex següent, o sigui, redacteu un text responent a les següents qüestions:

1. Tipus de font
2. De què tracta.
3. On i quan el situeu
4. Època històrica.
5. Seleccioneu la idea fonamental.
   
6. Indiqueu les causes dels fets que s'expliquen.
   
7. Indiqueu les conseqüències que se'n deriven.
8. Relacioneu el document amb la situació que es vivia aquell any.

 Edicto de D. José Patiño: Habiendo cesado por la entrada de las armas del rey nuestro señor (que Dios guarde) en esta ciudad y plaza, la representación de la Diputación y Generalidad de Cataluña, el excelentísimo Sr. mariscal Duque de Berwick y liria, General del Ejército felipista, me ha encargado que ordene y mande a los diputados y oidores de cuentas del General de Cataluña que arrimen todas las insignias, cesen totalmente así ellos como sus subalternos en el ejercicio de sus cargos, empleos empleos y oficios y entreguen las llaves, libros y todo lo demás concerniente a dicha casa de la diputación y sus dependencias, a los señores administradores de la ciudad D. Francisco de Junyent y de Vergós y doctor José Graells, en cuyo cumplimiento lo ejecutaron así prontamente y sin réplica alguna, por convenir así al real servicio.
                                                                           Barcelona, 16 de septiembre de 1714   

30. Qüestions sobre el document següent:     

                                                                             Errores históricos

En su carta aparecida en esta sección, Rosa Sánchez incurre en graves errores históricos. Menciona, por ejemplo, que el Decreto de Nueva planta prohibía el catalán. A pesar de que el nacionalismo nos lo repita una y otra vez es radicalmente falso. El Decreto de Nueva Planta  ni siquiera menciona el catalán. Y desde luego, ni mucho menos lo prohibe. Cualquiera lo puede comprobar si uno se toma el esfuerzo de leerlo y no hablar de oídas. Por favor   mas realidad histórica y menos mitos nacionalistas.

                                                    VICTORIA   BARÍN.Cartas de los lectores.  LA VANGUARDIA  gener  2004

1.On i quan situes el text?. És una font primària?.
2. Busca el Decret de Nova Planta i explica què és. Estableix alguna disposició sobre la llengua catalana?. Raona la resposta.
3.Quina és la idea fonamental de l'autora de la carta?.Creus que és cert el que diu o està equivocada?.
4.Què significa "llengua oficial"?. Quina llengua oficial hi havia a Espanya en el regnat de Carles III?
5.Creus que la llengua va ser utilitzada per motius polítics per part de Felip V?. Raona la resposta.
6. Explica què és el nacionalisme. Creus que l'autora de la carta és nacionalista (en aquest cas, catalanista)?.
7. Creus que la llengua es utilitzada actualment per motius polítics?
8. El català és un signe d'identificació nacional?. Raona la resposta.

 

31.  Comenteu el text següent, o sigui, redacteu un text responent a les següents qüestions: 

1. Tipus de font
2. De què tracta.
3. On i quan el situeu
4. Època històrica.
5. Seleccioneu les idees fonamentals.
6. Qui és l'autor? Comenteu el que sabeu sobre ell.
7. a) Què significa la primera idea: "Declaro que no sólo el oficio de curtidor, sino también los demás artes y oficios del herrero, sastre, zapatero, carpintero y otros a este modo, son honestos y honrados" .
   
8. Què es pretenia aconseguir amb aquesta llei? .
   
9. Relacioneu el document amb la Il.lustració?. Raoneu la resposta.
   
10. Relacioneu el document amb el Despotisme Il.lustrat? Raoneu la resposta.
    

Pragmática Sanción de Carlos III 1783  

                     Declaro que no sólo el oficio de curtidor, sino también los demás artes y oficios del herrero, sastre, zapatero, carpintero y otros a este modo, son honestos y honrados; que el uso de ellos no envilece la familia ni la persona del que lo ejerce; ni la inhabilita para obtener los empleos municipales de la república en que están avecindados los artesanos y menestrales que los ejercitan; y que tampoco han de perjudicar las artes y oficios para el goce y prerrogativas de la hidalguía, a los que la tuvieren legítimamente (...); en inteligencia de que  mi Consejo, cuando hallare que en tres generaciones de padre, hijo y nieto ha ejercitado y sigue ejercitando una familia el comercio o las fábricas con adelantamientos notables y de utilidad al Estado, me propondrá , según le he prevenido, la distinción que podrá concederse al que se supiese y justificase ser director o cabeza  de tal familia que promueve y conserva su aplicació.           

                                   

     13. Digues el que saps sobre (dues línees com a màxim):

• La revolució dels preus
  
• 1609
  
• La Inquisició
  
• La Treva dels dotze Anys
  
• 1640
  
• Els conversos
  
• La Pau dels Pirineus
  
• La Mesta 
  
• La guerra dels Trenta Anys
  
• Carles II
  
• Els comuners de Castella
  
• Guerra dels Segadors
• Guerra de Successió
• compte duc d’Olivares
• Carles III

     14. Analitza si les frases següents tenen alguna incorrecció:

• Carles II era nét de Joana, regna de Castella  i de Ferran d’Aragó, i acabarà sent l'emperador més  poderós de tota Europa, ja que hereda  Flandes, la Corona de Castella, la d'Aragó i  la d’Hongria entre altres territoris.
• Felip V i Carles III  pertanyien a la mateixa dinastia, la dels Àustria que es va introduir després de la Guerra  de Successió.
• EI tercer estament dins la societat de l'Antic Regim esta format per  la noblesa , el clergat i  l'alta burgesia.
• la monarquía dels Austrias és un Estado Unificat des que Felip II va establir el Decret de Nova Planta.
• El rei Felip IV durant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1638) va lluitar contra França.
• Catalunya forma part de la Corona d'Aragó fins al segle XVII com a conseqüència de la derrota de les tropes de la Generalitat pel rei d’Aragó i Catalunya.
• La Il.lustració espanyola, com la de la resta d'Europa, va ser revolucionària.

Treball voluntari: El fet i la opinió

Una controversia històrica: Els fets de 1640 a Catalunya

1.  Repasseu la informació estudiada en torn dels esdeveniments de 1640 a Catalunya i feu un resum o un esquema en claus (causes, protagonistes, fets, conseqüències). Utilitzeu la informació donada en el material de consulta (la monarquia hispànica sota els Àustries), en els enllaços (http://www.sapiens.cat/ca/notices/2011/06/la-guerra-dels-segadors-1147.php ) i en els textos treballats.
2. Definiu:
   • revolució
   • revolta
   • rebel.lió
   • burgesia
   • revolució burgesa 
   • oligarquia
   • nació
   • Estat
   • fet històric
   • opinió      
3. Feu-ne un breu resum sobre les Corts de Pau Claris .
4. Llegiu els textos següents i responeu les qüestions:             

Text 1
                         La revuelta catalana de 1640 es un episodio histórico apasionante y polémico que ha perdurado hasta nuestros días. (...). Recientemente, el historiador J.H.Elliott identificava plenamente en 1640 dos conflictos: la lucha social de pobres contra ricos (que podría desembocar en una guerra civil) y la lucha política "contra la dominación castellana" dirigida por los privilegiados y la oligarquía urbana. Éstos, finalmente, acudieron en ayuda de Francia vistas las circunstancias de la doble amenaza. Visión acogida unos años antes por otro historiador, Sanabre: "La aristocracia comprendió -como comprenderán las demás clases altas- que sólo bajo un poder fuerte era posible salvaguardar el orden social establecido. Ello influiría notablemente para buscar la alianza con Francia."
                 En mi opinión, la oligarquía urbana barcelonesa fue la gran protagonista de la revuelta y habría que interpretar la revuelta de 1640 como un intento de resistencia y separación de los grupos dirigentes que no se habían integrado en el bloque hispánico y que se sentían marginados y perjudicados por la presión socio-política y económico-fiscal del nuevo estado hispánico. (...). El agotamiento económico castellano va acompañado de una línea de pensamiento político que propugna una nacionalización castellana de la monarquía, línea precisamente expresada en las conocidas palabras del conde-Duque de Olivares del Gran Memorial de 1625-, quizá no tanto con un propósito de castellanización como de hispanización , es decir, de unificación de los reinos de la monarquía.
               La oligarquía de la ciudad de Barcelona controlaba y guiaba la política de las instituciones catalanas. Los agravios recibidos por los consejeros de Barcelona en cuestiones de ceremonial, las exigencias económicas de la corona para el cobro del quinto de los impuestos municipales, los perjuicios comerciales ocasionados por las guerras de la monarquía i, sobre todo, las amenazas de Olivares de reformar las instituciones catalanas si éstas no servían ni colaboraban en sus objetivos militares habían envenenado sobremanera las relaciones entre la Ciudad Condal y la corte de Madrid. (...) El alzamiento campesino dará una nueva dimensión al conflicto político-institucional. Los grupos menos favorecidos responderán violentamente a la opresión de los alojamientos y del fisco del estado, pero también contra las seculares cargas señoriales y la prepotencia de las oligarquías urbanas. Las clases dirigentes no deseaban una revuelta popular que amenazaba el orden público y el mantenimiento de la jerarquía social. Diputados y consejeros tenían que escoger entre dirigir los acontecimientos o ser dirigidos por ellos. La respuesta será la convocatoria de la Junta General de Brazos para legitimar la resistencia armada contra los ejércitos enviados por Felipe IV.

                                                                                      Simón Tarrés, A.: La revuelta catalana de 1640 (1992)

 

Text 2

                   La història, per molt científica i objectiva que es vulgui, no ens fa arribar a tots idéntiques conclusions. (...) En el cas de la revolució catalana de 1640 s'ha tendit a assignar la modernitat a una cosa tan qüestionable com el imperialisme dels Habsburg i les seves ambicions territorials, fiscals i militars. En canvi, la resistència catalana a aquesta ordenació de territori i de recusos humans i econòmics només ha merescut el qualificatiu o desqualificatiu de "revolta". (...) La rebe.lió de1640 no fou ni una fronda aristocràtica (*rebel.lió de la noblesa feudal contra l'absolutisme) més o menys cortesana, ni una mera jacquerie (*rebel.lió pagesa contra senyors) local, ni una revolta aristocràtica provincial. La convocatòria dels Braços Generals -les Corts de Pau Claris - reflecteix una notable força unificadora revolucionària i una sòlida dimensió social i política nacional. Els inicis i reclams enfront de la monarquia són, formalment, ben poc diferents dels del Parlament anglès de 1640** , i també Catalunya semblava derivar cap a noves concepcions d'ordre social (símptomes de liquidació de privilegis estamentals fiscals) i polític.
                   L'alternativa entre una república (*Catalunya independent) o l'imperi d'un príncep (*pertànyer a França) no vingué però imposada a la noblesa de la terra per por a la revolta social, sinó per la por compartida respecte de l'ocupació militar. (...).
                 A les Corts de Pau Claris guanyava posicions el tercer braç (fins a 1599 absolutament minoritari). Només això sol ja qüestiona la visió d'alçament anacrònic i medieval contra la monarquia de nou encuny que li ha estat aplicat. 

                                                                                        Serra, Eva: La revolució catalana de 1640. (1998)

* nota meva aclaratòria
** El Parlament anglès de 1640 inicia la Revolució burgesa a Anglaterra. És a dir, l'abolició del feudalisme i el pas a un sistema polític constitucional de repartiment de poders i (amb el temps) d'abolició de privilegis de la noblesa i del clergat. 

Qüestions:

1. Quin tipus de font representen aquests textos?
2. Expliqueu el context històric (situació en l'espai, el temps, l'època històrica, tema amb el que es relaciona directament)
3. Seleccioneu les idees fonamentals.
4. Sobre el text 1:
   a) A quins es refereix l'autor com "la oligarquía urbana"?.
   b) Què significa la idea?: " Las clases dirigentes no deseaban una revuelta popular que amenazaba el orden público y el mantenimiento de la jerarquía social".
5. Sobre el text 2:
   a) Què significa la idea? : "En el cas de la revolució catalana de 1640 s'ha tendit a assignar la modernitat a una cosa tan qüestionable com el imperialisme dels Habsburg i les seves ambicions territorials, fiscals i militars."
   b)I aquesta?: "La convocatòria dels Braços Generals -les Corts de Pau Claris - reflecteix una notable força unificadora revolucionària i una sòlida dimensió social i política nacional".
   c) Expliqueu amb les vostres paraules els dos últims paràgrafs.
6. Ens trobem davant l'exposició de fets històrics exclusivament o de la interpretació de fets històrics?. Raona la resposta.
7. Resumeix la postura d'Elliott, de S. Tarrés i la d'Eva Serra.
8. Hi ha unanimitat interpretativa?. Raona la resposta.
9. .A què es refereix l'historiador quan interpreta els fets històrics?:
   a) a les causes del fets
   b) als protagonistes (els dirigents)
   c) a les conseqüències
10. La informació que s'ha donat en el material de consulta d'aquest tema (Els Àustries del segle XVII. Felip IV) és exposició de fets o també hi ha interpretació d'aquests fets?. Raona la resposta
11. Després del que has estudiat, com interpretes els esdeveniments que viu Catalunya als anys 1640-41?:  (Raona les respostes)
• Com una lluita contra l'absolutisme?
• Com una rebel.lió aristocràtica de tipus feudal? o una revolució burgesa antiabsolutista? .
• L'actuació de la pagesia era: una revolta de pagesos pobres contra els senyors? o una lluita política contra la monarquia? 
  
• Va haver-hi unitat entre tots els catalans? 
• Qui va dirigir el moviment d'aliança amb França? 
• Per què es fa oferir la Corona a Lluís XIII?:
  a) per buscar un poder fort degut a la por per la revolta pagesa?
  b) per buscar un poder fort per por a l'exèrcit de Felip V?.
12. Per què creus que els historiadors no sempre estan d'acord amb la interpretació dels fets històrics?.